WIAR 2010 Per aquells o aquelles que es pensin que els raids són coses de SuperHomes... També són coses de SuperDones!

WIAR 2010: 3 de juliol, Cerdanya

Equip: Ester Bonmatí (Aligots Catbike La cursa.com) i Marta Sanchez Bruns (Valdubon Aligots)

Arribem divendres al vespre a La Molina.

Malgrat la desinformació (mal-informació rebuda) el clima general és positiu. Hi ha novetats d'última hora que suposadament ens havien d'arribar per mail però que molts equips no hem rebut.

Molts nervis, hipòtesis de quin seria el cim, on hauríem de nedar, possible recorregut... Nosaltres escoltem a l'organització parlant del cim del Puigpedrós! uau!! busquem-ho al mapa! Joder, és molt alt el Puigpedrós!!! i està just a sobre dels estanys de Malniu! no seran capaços de fer-nos nedar a Malniu no? Morirem segur... allò no està per sota de 20 graus, més aviat està a -20 graus... aiaiai... l'endemà ho descobrirem, és tard i anem a dormir.

Quins nervis! dissabte comencem el raid a Puigcerdà. Repartiment de dorsals i anàlisi de sang. No, no era control antidopping, jeje, era un estudi clínica per estudiar els efectes de l'esport al cor de les dones. Així que... primera prova: anàlisi de sang! (Sisu: si de cas no contiuïs llegint, no te'm maregis tu ara, jiji...) L'Ester, pobreta, que sempre té problemes perquè li trobin les vies, no la va poder superar. La van punxar dos o tres cops i no sortia sang! no ho havia vist mai, amb l'agulla clavada i no sortia sang!

Ens expliquen que la primera secció serà la natació i després orientació urbana per Puigcerdà i btt, així que ja ens podem preparar el material.

Aniré fent secció per secció:

• Natació: primera secció al llac de Puigcerdà. Crec que només un equip anava amb neoprè, la resta amb banyador, malles o calcetes (només l'Ester i jo, que no vam pensar en cap equipament específic per nedar...però anàvem conjuntades! calcetes unno sport, jaja!). Secció força dura per la fredor de l'aigua. El tret de sortida era un cop totes estàvem dins l'aigua, per facilitar l'aclimatació. Molt dur, ens va costar molt agafar la respiració i ens pensàvem que no podríem acabar, perquè a la meitat de la primera boia no agafàvem el ritme encara... però finalment la vam fer tota, acabant després del gran grup, però acabant.
• Orientació urbana Puigcerdà: 4 fites amb mapa turístic. Fresqueta de l'aigua, la vam fer força bé, però amb un petit error d'orientació al final (mira que fallar en l'orientació... també té nassos la cosa... potser encara tenia la sang congelada i no me n'arribava prou al cervell).
• Btt Puigcerdà-Bolvir: asfaltat i ràpid, de baixada.
• Btt-o urbana per Bolvir: 4 fites pel poble amb la bici.
• Btt Bovir-Guils: Comença la pujada... Ens orientem força bé, tot i que cometem algun petit error tontu. Arribem a Guils força bé i trobem l'assistència per primera vegada: quina il·lusió! tot preparadet, tot ben posadet, ens treu les bambes, ens posa crema solar, quant d'amor! gràcies!!! I ens encomana força: vinga noies, que ara comença el raid de debó! Joder!!! però realment tenia raó, el que havíem fet fins aquell moment era de costellada tenint en compte el que ens esperava...
• Trekking Guils-Guils Fontanera: molt desnivell, agafem els bastons (per recomanació de l'assistència) i realment ens van molt bé. Anem fent, sense córrer, però a molt bon ritme. Hi ha un fita xunga, que no trobem. Més que la fita el que no trobem és el camí... i el que sí que trobem són molts equips donant voltes torrent amunt i torrent avall buscant la mateixa fita. Decidim no perdre-hi més temps i continuar amunt. Molt emprenyades per haver tornat a fallar en l'orientació! Molt! Però quan arribem a dalt ens diuen que tots els equips estan igual, que només l'han trobat 3-4 equips dels que han arribat fins el moment...Així que mira, se'ns passa una mica l'emprenyada...També ajuda que aquí tornem a trobar l'assistència, amb el mateix nivell d'atenció i detalls que la primera vegada. Fins i tot, just abans de marxar, em va enxufar dues orellanes a la cuixa del cullot, jaja!! per menjar pel camí! I és que ens esperaven 3 seccions seguides sense assistència, unes 4 hores i mitja... i ens va alimentar per tot el cap setmana i més!
• Btt Guils Fontanera-prat desconegut: pujada per pista, correcte.
• Trekking prat desconegut-Puigpadrós-prat desconegut: Quan arribem al prat dexiem les bicis i fem canvi de bambes, i l'organització ens diu que no pugem al Puigpedrós perquè tanquen aquells controls per perill de tempesta elèctrica. El temps havia empitjorat i el cel estava ben tapat, realment molt amenaçador... Fem 2 controls dels 4 que tenia la secció. Amb ruixat inclòs. Encara que no ens haguéssin prohibit el Puigpadrós no hauríem tingut temps de fer-lo, perquè aquesta secció tenia tall horari a les 16'30 (nosaltres vam arribar a les 15'50, però amb els 40 minuts restants no haguéssim tingut pas temps de fer les altres 2 fites, les del cim...) Sense córrer a les pujades, corrent a les baixades, però a molt bon ritme tota l'estona. Quan sortim de la secció encara queden moltes bicis, ens sembla que ho estem fent prou bé, sobretot estratègicament, perquè tot i que potser algunes bicis són de gent que ha fet tots els controls del trekking, arriban just (o tard) al tall horari, o en tot cas no podran fer tots els controls de la següent secció per manca de temps, ja que també té tall horari a les 18'30.
• Btt-o prat desconegut-Ger: una secció molt llarga, amb un prim tram de baixada per pista i després un segon tram d'orientació per caminets, primer més a nivell, després amb pujada fins a Meranges i després altre cop baixada fins a Ger. El primer tram de baixada, llarg, va anar molt bé per relaxar-nos una mica del cansament del trekking. Després va venir la meva tortura... el tram tècnic de btt... que reconec que era accessible, no era molt xungo, però entre el cansament i l'estrés mental de pensar en la tècnica de bici se'm va fer etern!! pel mig em fotre un pinyo molt poc espectacular, molt tontu, gairebé parada, però just a sobre uns troncs que m'han deixat unes esgarrapades molt boniquetes per lluir aquest estiu (ehem). Fem tot el tram soles, els altres equips els tenim per darrera, però al final de la pujada a Meranges (i gràcies a la meva velocitat en bici) ens atrapen 4 equips. I és que jo estic tant farta de bici! em fot una nosa aquest trasto sota el cul! l'hagués deixat en un racó del camí i hagués continuat a peu!!! uffffffff! he d'entrenar bici, està clar, però és que no m'agrada gens... Arribem els 5 equips juntets a Meranges i encara queden 3 controls, 1 de pujada i els altres 2 de baixada, i poc temps per arribar al control canvi amb tall horari. Així que decidim saltar-nos el control de pujada i anar directament als 2 de baixada (un dels quals té el tir amb arc). Dels 5 equips, 2 tiren amunt (amb opció de fer un control) i 3 tirem avall (amb opció de fer-ne 2). Però quan arribem al trencant ens trobem la Mònica que no ens deixa passar, diu que no tindrem temps, tot i que nosaltres creiem que sí (segurament de fer el tir amb arc no, però almenys de marcar el control sí). O sigui, que res, tirem cap al control canvi. No deixen passar a cap dels 3 equips que havíem fet aquesta estratègia. Arribem a Ger i, per sorpresa nostra, hi ha mooooltes assitències encara! El tall era a les 18'30 i nosaltres arribem a les 18'15 aprox. En Narcís ben content!!! vinga, molt bé! i nosaltres també! així que tampoc anem tant malament!! mengem, bebem, pixem, riem, carreguem patins a l'esquena i som-hi!
• Trekking+patins+tirolina Ger-Alp: Ara sí que les cames ja estan cansades, bastant cansades... el trekking és en baixadeta i després planer, però només trotem a la baixada, i poc... els patins a l'esquena + budrier posat + tot el material obligatori no ajuden gaire, està clar. El camí que hem escollit sovint ens el trobem inundat d'aigua, molt fresca i reconfortant, però que ens fa anar ben xopes. La tirolina és una bona distracció, però no gaire currada, molt sencilla, com un Parc Infantil de Nadal. I quan arribem al punt dels patins comença el festival. Una pregunta: ens els posem o continuem a peu? Ens els posem, està clar, per una prova una mica diferent que fem val la pena provar-ho no? hem vingut a fer el wiar no? doncs a per totes! A més, córrer tampoc podríem, o sigui que en patins segur que anem més ràpid que caminant (o no...). Primer anem separades i després fem el tren i agafem un bon ritme. Quan ens apropem al primer control ens separem i sentim una veu al darrera que diu: ostres! ara que jo em volia afegir al tren! La Lluïsa!!!! Carai, així encara les duiem al darrera!!! L'Ester gira el cap per mirar-la i.... PATAM! cop de cul a terra i es queda al bell mig de la carretera just davant meu i.... PATAM! xoc frontal i cop de cul a terra meu!! quin fart de riure que ens vam fer!!!!!!!!! I la Lluïsa més, que ho va veure i viure tot en directe! Vinga, amunt amunt i...fora! A mi se'm va fer una mica llarga aquesta secció, perquè no en sé massa d'anar amb patins, però teníem Alp molt a prop i anàvem veient que ens acostàvem a la meta, i això ens va fer treure forces. I vam arribar! i sort d'en Narcís que ens va parar perquè jo no sé frenar!!!!!!!!!!
• Orientació urbana Alp: 4 fites, tornem a cagar-la amb l'orientació a la segona fita... quina ràbia! mortes de cansament, però van anar corrents sempre que podíem.
• FINAL!!!!!!!!!! Ja estem!!! xíndria, xíndria, xíndria i més xíndria!! molt i molt contentes! MOLT!!
• (i després de recuperar una estona altra cop anàlisi de sang, per l'estudi...)

Aquest any és molt difícil saber resultats, perquè no depèn tot de l'hora d'arribada, sinó dels controls que cada equip hagi fet.
Durant el sopar, l'Emma li xiva a l'Ester que hem quedat 9enes!!!!!!!!!!!!! ostres!!! encara estem més contentes!!!!!!!!!!!!!

La zona genial, uns paisatges magnífics.

L'assistència un 10!!! la millor assistència que ens podíem imaginar! Tot preparat a la perfecció, cuidant els detalls, animant i aprentant alhora amb el tacte necessari, moltes gràcies amor!

L'equip molt bé, molt compenetrades, molt igualades a nivell tècnic i físic (excepte en bici, que jo he d'apretar més perquè si no l'Ester no em voldrà!), ràpides alhora de prendre decisions i cuidant-nos en tot moment l'una a l'altra.

Molt bones sensacions. Tot i que falta entrenar MÉS!!!!!!!!!!!